L’orfenat és tan gran i antic, que als passadissos no arriba la calefacció. A vegades, quan sortim de classe fem veure que fumen, traient el vapor per la boca mentre ens queixem de l’estat del centre.

Fotografia: Nehar Beyza Tuğ

<< Més capítols: Part I

La senyora Anna tenia un do per relatar històries. Canviava el to de veu en cada personatge que interpretava i d’aquesta manera aconseguia que totes nosaltres ens quedéssim absortes escoltant el relat que ens narrava amb tanta gràcia.

Fotografia: Annie Spratt

<< Més capítols: Part I

...vam perdre l’esperança fa molts anys, i cansades d’esperar i no tenir mai notícies de ningú, vam crear un joc secret. D’amagat, de tan en tan, ens escrivim cartes entre nosaltres, fent-nos passar per diferents persones.

Fotografia: Ire Photocreative

<< Més capítols: Part I

La seva cara és com l’univers, està plena de minúscules estrelles. Mai hem aconseguit saber el nombre exacte de pigues que té, tot i que ho hem intentat contar diverses vegades.

Fotografia: Christopher Burns

<< Més capítols: Part I

Els primers records que tinc, són més aviat foscos, sempre asseguda en una cantonada del pati, abraçant-me els genolls i amagant-me entre les cames per intentar passar desapercebuda.

Fotografia: Varandah

<< Més capítols: Part I