Miro a un costat i a l’altre. No hi ha ningú, començo a caminar el més ràpid possible cap al final del passadís esquerre. M’adono que l’edifici és enorme, sembla que no s’acabi mai.

Fotografia: Kamil Feczko

<< Más capítulos: Parte 1

El contrast que es crea entre les ombres i la llum de la lluna plena que entra pel gran finestral fa que entrevegi una columna al final del passadís. Corro cap allà i m’amago al darrere, arraulida contra la paret.

Fotografia: Christian Lue

<< Más capítulos: Parte 1

Algun cop havíem intentat petar els vitralls amb els nostres crits; en alguna pel·lícula havíem vist com un cant molt agut podia trencar copes de vidre, doncs per què no cristalls de colors?

Fotografia:Josh Eckstein

<< Más capítulos: Parte 1